Vins catalans a Xile.

El vi perdut dels Torres

El sisme ha afectat el celler de la família catalana a la vall del Curicó

CURICÓ

El sol del migdia crema a 200 quilòmetres al sud de Santiago, on Miguel Torres fa una pausa en la seva tasca de gerent i elabora paquets que arribaran a les famílies de Curicó castigades per la naturalesa. «Les estem ajudant amb menjar i cases prefabricades. Hi ha 25 treballadors del celler que es van quedar al carrer», explica.
Torres té 36 anys i representa la quarta generació d’una família catalana que ha fet del bon vi un blasó. Fa tot just quatre mesos que es va fer càrrec del celler xilè. Fa una setmana, Torres era a Califòrnia venent els seus productes. Llavors es va assabentar del terratrèmol. El seu retorn va ser tota una odissea.
«Ha sigut terrible, però almenys la gent està bé. La construcció antisísmica va resistir, l’altra, que era antiga, no», diu, en ple tràfec. Tres-centes bótes de 300 litres van quedar aixafades per efecte del terratrèmol. En un dels cups d’acer inoxidable on es mantenien 100.000 litres de vi es va obrir una esquerda per la qual es va filtrar el contingut. Milers d’ampolles es van fer miques i alguna maquinària va quedar afectada.
Mentre espera que torni la llum elèctrica, les instal·lacions funcionen amb un grup electrogen propi. «Les vinyes, per sort no n’han quedat afectades. D’aquí un parell de dies començarem la verema», assenyala.
Les valls de Colchagua i Curicó són punts cardinals de la ruta del vi xilè. El celler Concha i Toro és la productora més gran del país i potser la més castigada. La cambra empresarial estima que es van perdre 125 milions de litres i unes 14 milions de caixes d’un valor de 220 milions d’euros, el 12% del total de la collita del 2009.
«En el nostre cas teníem un excedent que ens permetrà afrontar els compromisos», comenta Torres. El seu pare va ser, de fet, el fundador del modern vi xilè.
Va arribar a la dècada dels vuitanta, quan el record de la destrucció del celler a Catalunya, com a conseqüència de la guerra civil, encara estava present a la família. Ara és el fill qui s’enfronta amb un desafiament imprevist. «Sí, però el que va passar a Espanya va ser pitjor. Aquí estem a llarg termini. Un terratrèmol no ens atura».