Fòssils a Barcelona.

Carrers i façanes de Barcelona atresoren un ‘zoo’ prehistòric

Una guia recull els fòssils més bonics incrustats al mobiliari urbà

La paleontòloga Anna Cornella va elaborar l’inventari després de fer 800 quilòmetres

Els animals que nedaven per Barcelona fa 50 milions d’anys, quan la península Ibèrica estava submergida sota el mar, encara habiten a la ciutat. Per trobar-los només s’ha de fer una passejada pel metro, asseure’s en un banc o acostar-se a una paret. Moltes de les pedres que revesteixen els edificis i els carrers de la ciutat són cofres que amaguen un tresor de vetustes criatures.
El 1998, la paleontòloga Anna Cornella es va quedar sorpresa davant d’una forma curiosa a la façana d’un edifici al barri d’Horta, on vivia. Després d’una mica de reflexió, es va adonar que la imatge era una secció perfecta d’un rudistes, un mol·lusc que abundava als mars del Cretàcic inferior, fa entre 150 i 100 milions d’anys. Després de la seva mort, el cos de l’animalet es va quedar atrapat en els sediments marins. Aquesta va ser la seva tomba durant milions d’anys, temps durant el qual les seves restes i els sediments es van convertir en pedra calcària. Fins que algun humà, al descobrir el bloc de mineral, va decidir tallar-lo en plaques i convertir-lo en decoració per a l’entrada d’un banc.

VIATGE EN EL TEMPS / Molts altres descobriments van seguir el primer. «M’agrada moure’m a peu per la ciutat –explica Anna Cornella– i vaig començar a fixar-me en els sòls i les parets a la recerca d’altres fòssils». Baixar pel passeig de Gràcia es va convertir en un viatge en el temps, recorda la paleontòloga. Després d’ensenyar durant uns quants anys a la Facultat de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Anna va deixar la carrera acadèmica a principis dels anys 80. Però no va perdre la seva passió pels fòssils. «Són objectes que parlen: per exemple, expliquen com era el clima fa milions d’anys o suggereixen on es pot trobar petroli», explica Cornella.
Després dels primers descobriments a les parets de la ciutat, Bernat Sanz, el marit de l’Anna, apassionat de la naturalesa i la fotografia, es va apuntar a l’aventura. Entre el 2000 i el 2002, tots dos van formar un equip que va recórrer a peu i en moto 800 quilòmetres per Barcelona buscant i fotografiant exemplars prehistòrics a tots els barris.
«Abans que es fessin tantes obres, les parets del metro solien ser les que més fòssils tenien», recorda l’Anna. «Però també n’hi ha molts als bancs de l’avinguda de la Catedral i en tota la pavimentació de l’avinguda d’Icària». L’Eixample i el Casc Antic són els barris més pròdigs en descobriments, a causa de l’abundància de pedres calcàries i calcarenites, molt comunes en les edificacions més antigues.
Les formes més comunes a Barcelona són petxines, cargols, nummulits –fòssils en forma de moneda– i rudistes –d’un mol·lusc en forma de cilindre amb una tapa–. No obstant, amb una mica de fortuna es poden trobar fins i tot pues d’eriçó de mar. «Es tracta sobretot d’exemplars de l’Era Secundària, de fa 200 milions d’anys en endavant», explica Cornella.
Una vegada detectat l’exemplar, l’Anna netejava la superfície i feia mesuraments, i en Bernat realitzava una foto. «La gent ens mirava sorpresa», explica la paleontòloga. «Després dels atemptats de l’11-S, un vigilant va arribar a fer-nos fora del pati d’un edifici». No obstant, no van faltar mostres de suport, com els molts comerciants que van deixar muntar una espècie de plató per captar la millor imatge d’un fòssil incrustat al replà de la seva botiga.

«Creiem que la guia pot ser una eina didàctica valuosa i estimulant per a les escoles», «Sobretot esperem que la gent miri la ciutat des d’un altre punt de vista: quan ens hi desplacem, estem envoltats per un tresor».