sábado, 20 de marzo de 2010

Families catalanes funden una ONG a Haití

Les famílies catalanes que van adoptar 4 nens d’Haití funden una oenagé per reconstruir la Casa dels Àngels

«Quan tot això hagi acabat, haurem de fer alguna cosa per aquest país», deia Aurelio Fernández encara en plena odissea diplomàtica per aconseguir que la seva filla adoptiva i els altres fills de tres famílies catalanes poguessin sortir d’Haití. Ja fa més d’un mes que Yanira (que llavors es deia Polycia), Daphekaina, Tania i Nick són a casa i han deixat enrere el terrible sisme que el 12 de gener es va emportar, entre tantes vides i tantes coses, la Maison des Anges (la Casa dels Àngels), l’orfenat que les acollia. I els seus pares han decidit posar-se mans a la feina.
Ansan’m pou Bati (en crioll, junts per construir) és una associació que ja agrupa una vintena de famílies amb fills adoptius i que està oberta a tothom. La seva pàgina web (www.ansanmpoubati.org i www.asociacionapb.org) estarà activa d’aquí pocs dies. Ja té grup a Facebook i un local cedit per l’Ajuntament de Badia del Vallès, i el seu primer objectiu –però no l’únic– serà contribuir a la reconstrucció de la Maison des Anges. «Els nostres fills van estar molt ben atesos allà», recorda Fernández, que la presideix.
Gratitud a la directora
La gratitud dels pares dels nens a Gladys Maximilien, la directora de l’orfenat, és enorme: «S’ho mereix tot. Després del terratrèmol, podia haver estat covarda i haver-se’n anat. Però es va quedar al peu del canó. Va trobar una casa per refugiar els nens, va continuar cuidant-los i mimant-los i va recuperar els seus somriures», explica Fernández. Alguns pares adoptius francesos i belgues de nens procedents de la Maison des Anges també s’han organitzat amb el mateix propòsit.
Però això no serà tot. Entre els projectes d’Ansan’m pou Bati hi ha la creació d’un servei d’atenció a dones a Port-au-Prince, i també organitzar la recollida i l’enviament a Haití d’equips mèdics, informàtics i d’altres que aquí es retirin per obsolets i allà encara puguin ser útils.
Una vegada definits els projectes toca trobar les contraparts; és a dir, les entitats que els executaran a Haití, i buscar fons, és clar. ¿Com? «Demanarem subvencions a les administracions i aportacions a les empreses, vendrem una línia de productes (tasses, samarretes...), buscarem el suport d’artistes i de mitjans de comunicació... No descartem res. Ho podem fer», explica amb entusiasme aquest funcionari de Sant Quirze del Vallès, de 47 anys i pare de Yanira, de 4, i de tres fills de 21, 18 i 15. No sembla preocupar-lo gaire l’esforç que tot això suposi, ni tampoc els diners –«no tinc vicis cars»– ni el temps –«S’hauran de treure hores d’on sigui. Pel que s’ha de veure a la tele...», bromeja–.
«Val la pena. No ho fem per quedar bé, ho fem de tot cor. Moralment creiem que hi estem obligats, que tenim un compromís amb Gladys i amb Haití», afegeix.
I parlant de tot, ¿com està la seva filla? «Està perfecta. És alegre i intel·ligent. Va guanyant confiança i superant les pors que li va crear el terratrèmol». Per exemple, «al començament, per anar a dormir volia la seva motxilla, amb una mica de menjar i aigua. Ara ja no la demana». Els quatre nens i les seves famílies es veuen regularment, i l’adaptació «va bé per a tots». De ben segur que quan siguin més grans «se sentiran orgullosos que els seus pares hagin ajudat el seu país».

No hay comentarios:

Publicar un comentario