Català de l´any

Guardiola obté el Català de l’Any per armar un Barça triomfant i exemplar

La Fundació Èxit va guanyar el premi Mercè Conesa a la solidaritat, i Comsa Emte, el d’Iniciativa Empresarial

«Demà tenim feina», va dir el tècnic des de la concentració de l’equip per excusar la

BARCELONA

Els sis títols que va guanyar l’any passat no només van coronar l’equip dirigit per Josep Guardiola com el millor Barça de tots els temps. També el van coronar com un ideal humanístic. L’alquímica combinació de creativitat, disciplina, solidaritat i fe aconseguida per Guardiola ha fet que els triomfs dels seus nois tinguin una dimensió exemplar. Igual que el rei Artús i els cavallers de la taula rodona i Bruce Springsteen i la E Street Band, el Pep team ha transcendit la seva activitat per entrar en la categoria de les germandats edificants. Va pesar sens dubte aquest factor en els 35.000 vots que van donar la victòria a Guardiola en la desena edició del Català de l’Any, premi convocat per EL PERIÓDICO i que va celebrar la seva gala ahir a la nit al Palau de Congressos de Catalunya.
Guardiola va mostrar ahir el punt de fanatisme imprescindible per culminar tota gran empresa. No va anar a recollir el guardó perquè l’equip estava concentrat en un hotel de cara al decisiu partit de Champions contra l’Stuttgart d’aquest vespre. I no seria ell qui trenqués la prohibició vigent al vestidor d’anar a qualsevol mena de tinglado en les 48 hores prèvies a un partit. Inflexible Guardiola.
Una connexió amb l’hotel de concentració del Barça va permetre a l’entrenador fer acte de presència audiovisual en la cerimònia i als presentadors, Josep Cuní i Helena Garcia Melero, mantenir una breu conversa amb ell.
«Demà tenim feina», va dir el premiat a manera d’excusa. A continuació, amb la seva proverbial modèstia, va dir que era «un honor» però també li feia «una mica de vergonya» rebre un guardó al qual optaven persones amb «trajectòries molt més llargues» que la seva.
El seu pare, Valentí Guardiola, i el president del Barça, Joan Laporta, van recollir el premi de mans del president José Montilla i Antonio Asensio Mosbah, president del Grup Zeta.

UN ‘WHO IS WHO’ Va ser el final d’una vetllada a la qual va assistir un verdader who is who dels mons de la política (a més del cap de l’Executiu català, hi havia entre altres els consellers Jordi Ausàs, Marina Geli i Joan Manuel Tresserras; el líder de CiU, Artur Mas; el president del Parlament, Ernest Benach, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu); de l’empresa (Ferran Soriano, president de Spanair; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, i Ramón Paredes, vicepresident executiu de Seat, per exemple), i de la cultura (el rocker Loquillo, el pintor Joan-Pere Viladecans i la dissenyadora Roser Marcé).
La nit va tenir altres moments destacats abans que Cuní i Garcia Melero revelessin qui era el Català de l’Any. Els presentadors van definir com «una radiografia del talent del país» el premi que fins ahir havien rebut Ernest Lluch, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat, Joan Massagué, Neus Català, Pasqual Maragall i Vicente Ferrer.
Després Cuní i Garcia Melero van mostrar el suport del premi social més important de Catalunya a la candidatura al Nobel de la pau de la Fundació Vicente Ferrer. El desaparegut creador de la fundació va ser precisament l’anterior Català de l’Any. Jordi Folgado, nebot del filantrop i director de l’oenagé que porta el seu nom, va pujar a l’escenari i va recordar que Ferrer li va dir: «És el premi més bonic que m’han donat perquè neix del poble, de la seva estima i respecte».
Enric Hernàndez, el nou director d’EL PERIÓDICO, va aprofitar el seu primer acte institucional al càrrec per reivindicar la premsa de qualitat com a garantia d’una societat «lliure, forta i cohesionada» i explicar que el diari que dirigeix afronta amb decisió el desafiament de la informació en internet.

ALTRES PREMIS - Hernández i Hereu van entregar el guardó Iniciativa Empresarial a Comsa Emte, la fusió de dues companyies catalanes en una firma d’infraestructures, logística i energies renovables capaç d’actuar a tot el món.
Després de l’actuació de Roger Mas, que va interpretar Laura, de Lluís Llach, Benach i Enrique Simarro, director general d’Ediciones Primera Plana, van oferir el premi Mercè Conesa (anomenat així en record de la periodista que va consagrar la seva carrera a defensar i donar veu als oblidats de la societat, que va morir el 3 de febrer del 2009) a la Fundació Èxit per haver ajudat a trobar feina centenars de joves en risc d’exclusió social durant els seus 10 anys d’història.
En la presentació a fons dels tres finalistes, Roser Capdevila es va trobar a l’escenari amb les seves filles trigèmines, la inspiració per als contes il·lustrats i els dibuixos animats de Les tres bessones. Tricicle, per la seva part, es va reunir a la tarima amb Isabel Rocatti, Toni Albà, Jürgen Müller, Christian Atanasiu i Enric Ases, col·legues de la promoció del 1979 de l’Institut del Teatre. Moments que no van poder competir en emotivitat amb l’audiovisual sobre Guardiola, la persona i el guanyador: s´ens va posar gallina de pell, en immortal expressió del seu mestre Johan Cruyff.