Immigració i atur.

L’atur dels estrangers a Catalunya triplica el de París en la revolta del 2005

Les revoltes de fills de la immigració a la perifèria de París la tardor del 2005 van beure de quatre ingredients: alt fracàs escolar, salaris inferiors a la mitjana, degradació de vivendes i declaracions incendiàries com la del llavors ministre de l’interior, Nicolas Sarkozy, que va dir que netejaria «l’escòria» dels barris.

Els experts no detecten a Catalunya un risc de xocs socials similars. Però si als barris de la revolta de París l’atur era del 13,9%, entre els joves immigrants a Catalunya actualment assoleix el 44%.

El fracàs escolar de la immigració a Catalunya també és molt superior al 21,5% de barris com Seine-Saint Denis el 2005. Una de les angoixes d’aquests joves era el fet de ser francesos però no «de soca-rel». No és el mateix dir-se Alain que Raschid i tenir la pell fosca, deien. Avui a Barcelona joves com Ferdaus, una noia de mare marroquina, expliquen la seva inquietud pel fet que el seu nom no valgui el mate