Noves tecnologies a Catalunya.

Catalunya estrena el sincrotró Alba, la joia científica del sud d’Europa

Les sol·licituds per fer ús de la màquina en les seves primeres etapes superen l’oferta disponible

La nova instal·lació escodrinyarà cèl·lules, fàrmacs i materials

Els investigadors espanyols estalviaran en viatges i en temps

Ramon Pascual: «El que oferim és comparable al millor del món»

Al costat de la carretera que porta de Sant Cugat a Cerdanyola, a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), hi emergeix un edifici singular amb aspecte de cargol gegant. No és una base extraterrestre ni tampoc un estadi cobert, sinó una instal·lació d’última generació dedicada a l’estudi de la matèria i, per extensió, al progrés general de la ciència, des de la química industrial i la microelectrònica fins als fàrmacs i la biologia molecular. Els seus promotors confien fins i tot que es converteixi en un dinamitzador econòmic de la zona. És el sincrotró Alba, la instal·lació científica més gran i més costosa d’Espanya i del sud d’Europa.
Els presidents José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla van inaugurar la instal·lació de manera oficial i també simbòlica, perquè la màquina no està acabada del tot. Ho podrien haver fet fa tres mesos, quan es va posar en proves un dels seus sectors, i també ho podrien fer a començament del 2011, quan comenci a ser operativa i s’obtinguin els primers resultats. Són qüestions d’agenda, però tampoc importa gaire: la gran obra pública ja està acabada i només queda per completar el circuit central, l’anomenat anell d’emmagatzematge. Tot va vent en popa.

A TOTA PASTILLA / El sincrotró, que ha trigat sis anys a construir-se, és un projecte de 200 milions d’euros sufragat a parts iguals per l’Estat i la Generalitat. Es tracta en essència d’un anell de 268 metres de llarg per on es llancen electrons perquè arribin a velocitats pròximes a la de la llum. Quan passa això, produeixen una fina radiació de raigs X –la llum sincrotró– que és capaç de travessar la matèria i permet desxifrar-ne la seva estructura interna i altres característiques. Fent servir una metàfora, funciona com un inversemblant microscopi que veu el que està ocult, resumeix el físic Ramon Pascual, alma mater del projecte i president del consorci de gestió. Com que es tracta d’una radiació ionitzant, potencialment perillosa per als usuaris, les mesures de seguretat són extremes i els murs són de formigó gruixut.
La plantilla del sincrotró no arriba a les 200 persones, però per les instal·lacions està previst que hi passin cada any milers de científics. Uns voldran observar uns polímers, d’altres analitzaran cèl·lules... Molts d’ells viatgen actualment a l’estranger perquè a Espanya no hi ha res de semblant. El més pròxim i més visitat és l’ESRF, el gran sincrotró europeu de Grenoble (França). L’Alba en serà una alternativa molt pròxima. «L’ESRF –explica Mari Cruz García, de l’Institut de Ciència de la Matèria del CSIC, a Madrid– té unes prestacions impressionants, però hi ha problemes de col·lapse».

CALENDARI D’USOS / L’Alba comptarà en una primera fase, el 2011, amb set línies o laboratoris on projectar la llum sincrotró. «Disposem de prou massa critica per treballar. De fet, no només tenim demanda per omplir les set línies –insisteix el president del consorci–, sinó que no tothom hi podrà entrar». Per als investigadors d’institucions públiques, als quals els sortirà gratis, hi haurà un comitè què estudiarà les propostes, decidirà quins projectes són preferents i establirà un calendari d’ús. S’atorgaran els permisos dues vegades a l’any.
Pel que fa al sector privat, podrà enviar personalment investigadors perquè hi treballin o bé podrà portar mostres perquè que les processi el personal del sincrotró. Unes quatre hores amb l’Alba els costarà uns 4.000 euros, una tarifa molt competitiva, segons Pascual. Com que pagaran, tindran preferència.
Malgrat això, pel president del consorci, el problema és un altre. «És trist, però no hi ha gairebé cap empresa a Espanya que utilitzi la llum sincrotró per a les seves investigacions –lamenta–, i per això si d’aquí 10 anys aconseguissim llogar a mans privades el 5% del temps seria un èxit fabulós». A Grenoble, que tenen més de 20 anys d’experiència, la facturació privada no arriba a aquest percentatge. En qualsevol cas, els responsables de la instal·lació espanyola confien que la presència de l’Alba generarà usuaris nous. «Estic convençut que hi haurà gent interessada, individus que no havien pensat mai a utilitzar un sincrotró perquè no en tenien cap a prop», conclou, confiat, Pascual.