domingo, 25 de julio de 2010

Trágica fiesta musical en Alemania.


Las víctimas del Love Parade eran dos estudiantes de Tarragona

Las familias de las jóvenes, de 21 y 22 años, han viajado a Duisburgo para identificarlas y repatriarlas

Las condiciones del túnel de acceso al festival se apuntan como el origen de la avalancha mortal

Domingo, 25 de julio del 2010

Regresaban a su casa esta semana después de haber pasado unos meses de Erasmus en la Universidad de Münster. Eran de Tarragona, tenían 21 y 22 años y, atraídas por la fama internacional del Love Parade, el sábado recorrieron un centenar de kilómetros hasta Duisburgo con un grupo de amigos para bailar y divertirse. Las dos jóvenes, Clara Zapater Caminal y Marta Acosta Mendoza, murieron como consecuencia de la avalancha que se produjo en el túnel de acceso al recinto del festival. Todas las miradas están puestas ahora sobre los organizadores, a quienes se responsabiliza de no haber calibrado bien el evento.

Una avalancha en el macrofestival Love Parade de Duisburgo, en Alemania, causa 19 muertos y más de 300 heridos.

Las familias de las víctimas han viajado esta tarde a Alemania para identificar los cuerpos y realizar los trámites de repatriación, según confirmaron fuentes del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. Precisamente el cónsul español en Düsseldorf, Manuel Viturro de la Torre, se ha encargado de prestar apoyo a los afectados. ha recorrido los hospitales en los que estaban ingresados las decenas de jóvenes en busca de ciudadanos españoles. Entre las 19 víctimas, dos lo eran. Y entre los 342 heridos, había otros dos españoles que estaban igualmente cursando un Erasmus en Münster.

Estos dos chicos han sido dados de alta hoy mismo. Además de los crespones negros que han colgado sus amigos en Facebook y los mensajes de impotencia y tristeza que han escrito en la red, el duelo por las dos estudiantes catalanas también se dejó sentir en su universidad de acogida, Münster, donde habían pasado dos semestres. La oficina de intercambio de estudiantes ha convocado este mediodía a los alumnos de Erasmus por si necesitaban ayuda de cualquier tipo.

Y mientras ocurría esto en la universidad, en Duisburgo se hacía balance de lo sucedido. Las incógnitas se van despejando muy lentamente. Además de las dos tarraconenses, murieron en la estampida 11 alemanes y ciudadanos de Italia, Australia, Holanda, China y Bosnia, todos ellos de entre 20 y 40 años. En una rueda de prensa muy tensa, los organizadores de la Love Parade, además de responsables políticos y policiales han dado algunos detalles de la catástrofe, aunque en varias ocasiones se escudaron en la investigación que está en marcha para eludir las respuestas. Esta actitud les ha valido las críticas de los periodistas, que la estaba lleno "del todo"


El festival había asegurado que había 1,4 millones de visitantes. Y, según se ha sabido hoy, el recinto de la antigua estación de mercancías de Güter, solo tenía capacidad para 300.000 personas. Eran 120.000 metros cuadrados y una única vía de acceso: el túnel fatal. «En las imágenes aéreas podrán ver que el recinto no estaba lleno del todo en el momento de la catástrofe», se ha defendido el presidente de la Policía Local, Detlef von Schmeling.

Entonces, ¿qué ocurrió? Las investigaciones siguen en marcha pero Schmeling ha sostenido que las muertes no se produjeron dentro de la galería de 200 metros de largo y 30 de ancho como se sostuvo en un primer momento, sino en la rampa que se situaba a la salida del mismo y que servía de acceso al festival. Según esas mismas fuentes, 14 de las 16 personas que murieron allí (otras tres fallecieron en el hospital) perdieron la vida al intentar salir del lugar utilizando una escalera de emergencia en desuso que de la que se habrían caído.

Las otras dos víctimas fueron descubiertas junto a un cartel de publicidad. Los heridos y fallecidos se produjeron, según han defendido, a personas que intentaban abandonar el lugar por sus propios medios encaramándose por contenedores, mástiles o la propia montaña.

Tràgica festa musical a Alemanya.


Les víctimes del Love Parade eren dues estudiants de Tarragona

Les famílies de les noies, de 21 i 22 anys, han viatjat a Duisburg per identificar-les i repatriar-les

Les condicions del túnel d'accés al festival s'apunten com l'origen de l'allau mortal

Diumenge, 25 de juliol del 2010

Tornaven a casa seva aquesta setmana després d'haver passat uns mesos d'Erasmus a la Universitat de Münster. Eren de Tarragona, tenien 21 i 22 anys i, atretes per la fama internacional del Love Parade, dissabte van recórrer un centenar de quilòmetres fins a Duisburg amb un grup d'amics per ballar i divertir-se. Les dues noies, Clara Zapater Caminal i Marta Acosta Mendoza, van morir com a conseqüència de l'allau que es va originar al túnel d'accés al recinte del festival. Totes les mirades estan posades ara sobre els organitzadors, a qui es responsabilitza de no haver calibrat bé l'esdeveniment.

Una allau al macrofestival Love Parade de Duisburg, a Alemanya, causa 19 morts i més de 300 ferits.

Les famílies de les víctimes han viatjat aquesta tarda a Alemanya per identificar els cossos i fer els tràmits de repatriació, segons van confirmar fonts del Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació. Precisament el cònsol espanyol a Düsseldorf, Manuel Viturro de la Torre, s'ha encarregat de prestar suport als afectats i ha recorregut els hospitals on estaven ingressats les desenes de joves per trobar els ciutadans espanyols. Entre les 19 víctimes, dues ho eren. I entre els 342 ferits, hi havia dos espanyols més que també estaven fent un Erasmus a Münster.

Aquests dos nois han estat donats d'alta avui mateix. A més dels crespons negres que han penjat els seus amics a Facebook i els missatges d'impotència i tristesa que han escrit a la xarxa, el dol per les dues estudiants catalanes també es va deixar sentir a la seva universitat d'acollida, Münster, on havien passat dos semestres. L'oficina d'intercanvi d'estudiants ha convocat aquest migdia els alumnes d'Erasmus per si necessitaven ajuda de qualsevol mena.

I mentre passava això a la universitat, a Duisburg es feia balanç del que havia passat. Les incògnites es van aclarint molt lentament. A més de les dues tarragonines, van morir en l'allau 11 alemanys i ciutadans d'Itàlia, Austràlia, Holanda, la Xina i Bòsnia, tots d'entre 20 i 40 anys. En una roda de premsa molt tensa, els organitzadors de la Love Parade, a més de responsables polítics i policials, han donat alguns detalls de la catàstrofe, tot ique en diverses ocasions es van escudar en la investigació que està en marxa per eludir les respostes. Aquesta actitud els ha valgut les crítiques dels periodistes, que la van qualificar de farsa.

El festival havia assegurat que hi havia 1,4 milions de visitants. I, segons s'ha sabut avui, el recinte de l'antiga estació de mercaderies de Güter només tenia capacitat per a 300.000 persones. Eren 120.000 metres quadrats i una única via d'accés: el túnel fatal. «En les imatges aèries podran veure que el recinte no era ple del tot en el moment de la catàstrofe», s'ha defensat el president de la Policia Local, Detlef von Schmeling.

Llavors, ¿què va passar? Les investigacions continuen en marxa però Schmeling ha sostingut que les morts no van tenir lloc dins la galeria de 200 metres de llargada i 30 d'amplada com es va dir en un primer moment, sinó a la rampa que se situava a la sortida del túnel i que servia d'accés al festival. Segons aquestes mateixes fonts, 14 de les 16 persones que van morir allà (tres més van morir a l'hospital) van perdre la vida a l'intentar sortir del lloc utilitzant una escala d'emergència en desús de la qual haurien caigut.

Les altres dues víctimes van ser descobertes al costat d'un cartell de publicitat. Els ferits i les morts van ser, segons han defensat, persones que intentaven abandonar el lloc pels seus propis mitjans enfilant-se per contenidors, pals o per la muntanya.

domingo, 4 de julio de 2010

Células regeneradoras.

Investigadores de BCN encuentran las células que regeneran el
corazón
1. • El tejido identificado en el pez cebra es
equiparable al de los corazones humanos
2. • El descubrimiento abre la vía a la posible
eliminación de las secuelas de un infarto

Si el músculo miocardio de una persona que ha sufrido un infarto
tuviera la capacidad de regenerar las células que el
fallo cardiaco ha destruido, este individuo evitaría las
importantes limitaciones que sufrirá el resto de su vida
por haber perdido una porción del corazón. Este potencial
autoregenerador es una facultad que poseen algunos
animales, entre ellos el pez cebra. Un equipo de científicos
del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB),
que dirige Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha identificado
qué tejido del pez cebra es el responsable de esta
recreación: se trata de los cardiomiocitos, las células
musculares que hacen posible que el corazón se contraiga por
latir.
Hasta hace poco, estos investigadores sospechaban que el
que pone en marcha la recomposición del corazón dañado de un pez
cebra son sus células madre, un tejido progenitor
exclusivo de este animal acuático, imposible de imitar en
los humanos. La comprobación de que se trata de los
cardiomiocitos reabre la expectativa de que la regeneración
cardiaca humana es posible, ya que las personas disponemos
de una familia similar de células musculares en el corazón.
Su mecanismo es común y equivalente.
«Queríamos ver qué nos diferencia del pez cebra, que no
podemos hacer nosotros
y él sí, y ver si su regeneración se basa en
células equiparables a las nuestras », explicó
el investigador Ángel Raya, coautor del estudio, que ha
dirigido Christian Jopling. El hallazgo, suscrito por el CMRB
Instituto Salk de Estudios Biológicos de La Jolla
(California, EEUU), lo publica hoy la revista científica
Nature. «Ahora ya sabemos por donde tenemos que buscar», añadió
Raya. «El mensaje fundamental de esta investigación es la
constatación de que la regeneración del corazón del pez cebra no
pasa por sus células madre, sino que se activa
gracias a los cardiomiocitos que dieron forma inicial al
corazón ", dijo Izpisúa.

Las incógnitas son abundantes. Suponen que
el corazón del pez cebra que ha sufrido una amputación detiene la
regeneración de su musculatura cuando ha vuelto a
completar su forma, pero no lo han podido comprobar. Y
desconocen lo fundamental: ¿por qué este mecanismo no lo
conservan las personas. «Tenemos un gen humano candidato al
que atribuimos este potencial
-Afirmó Raya-. Si confirmamos su potencial para
regenerar el músculo cardiaco, el siguiente paso será diseñar
fármacos que estimulen su función en el corazón ».
Actualmente, cuando una persona sufre un paro cardiaco
las células del miocardio que durante unos minutos han
dejado de recibir sangre se mueren y se vuelven irrecuperables.
La zona destruida de este corazón se cerrará con una cicatriz
fibrosa que, a partir de entonces, dificultará sus
contracciones, causará fatiga y dará lugar a una
insuficiencia cardiaca.
Los autores de este estudio han observado que los cambios que
sufre el corazón del pez cebra en su proceso de
regeneración son similares a los que experimentaría un músculo
miocardio humano en hibernación. Esta similitud permite
suponer que las células cardíacas de los mamíferos que
pasan temporadas en hibernación quizás están intentando
poner en marcha un mecanismo similar al de la regeneración.
En esta dirección es en la que investigarán ahora.

Cèl-lules regeneradores.

Investigadors de BCN troben les cèl·lules que regeneren el cor

  1. El teixit identificat al peix zebra és equiparable al dels cors humans
  2. El descobriment obre la via a la possible eliminació de les seqüeles d’un infart

Si el múscul miocardi d’una persona que ha patit un infart tingués la capacitat de regenerar les cèl·lules que la fallida cardíaca ha destruït, aquest individu evitaria les importants limitacions que patirà la resta de la seva vida per haver perdut una porció del cor. Aquest potencial autoregenerador és una facultat que posseeixen alguns animals, entre ells el peix zebra. Un equip de científics del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), que dirigeix Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha identificat quin teixit del peix zebra és el responsable d’aquesta recreació: es tracta dels cardiomiòcits, les cèl·lules musculars que fan possible que el cor es contregui per bategar.
Fins no fa gaire, aquests investigadors sospitaven que el que posa en marxa la recomposició del cor danyat d’un peix zebra són les seves cèl·lules mare, un teixit progenitor exclusiu d’aquest animal aquàtic, impossible d’imitar en els humans. La comprovació que es tracta dels cardiomiòcits reobre l’expectativa que la regeneració cardíaca humana és possible, ja que les persones disposem d’una família similar de cèl·lules musculars al cor. El seu mecanisme és comú i equivalent.
«Volíem veure què ens diferencia del peix zebra, què no podem fer nos-
altres i ell sí, i veure si la seva regeneració passa en cèl·lules equiparables a les nostres», va explicar l’investigador Ángel Raya, coautor de l’estudi, que ha dirigit Christian Jopling. La troballa, subscrita pel CMRB i l’Institut Salk d’Estudis Biològics de La Jolla (Califòrnia, EUA), la publica avui la revista científica Nature. «Ara ja sabem per on hem de buscar», va afegir Raya. «El missatge fonamental d’aquesta recerca és la constatació que la regeneració del cor del peix zebra no passa per les seves cèl·lules mare, sinó que s’activa gràcies als cardiomiòcits que van donar forma inicial al cor», va dir Izpisúa.

LES INCÒGNITES / Les incògnites són abundants. Suposen que el cor del peix zebra que ha patit una amputació atura la regeneració de la seva musculatura quan ha tornat a completar la seva forma, però no ho han pogut comprovar. I desconeixen el fonamental: per què aquest mecanisme no el conserven les persones. «Tenim un gen humà candidat al qual atribuïm aquest potencial
–va afirmar Raya–. Si confirmem el seu potencial per regenerar el múscul cardíac, el pas següent serà dissenyar fàrmacs que estimulin la seva funció al cor».
Actualment, quan una persona pateix una aturada cardíaca les cèl·lules del miocardi que durant uns minuts han deixat de rebre sang es moren i es tornen irrecuperables. La zona destruïda d’aquest cor es tancarà amb una cicatriu fibrosa que, a partir de llavors, dificultarà les seves contraccions, causarà fatiga i donarà lloc a una insuficiència cardíaca.
Els autors d’aquest estudi han observat que els canvis que pateix el cor del peix zebra en el seu procés de regeneració són similars als que experimentaria un múscul miocardi humà en hibernació. Aquesta similitud permet suposar que les cèl·lules cardíaques dels mamífers que passen temporades en hibernació potser estan intentant posar en marxa un mecanisme semblant al de la regeneració. En aquesta direcció és en la qual investigaran ara.

viernes, 2 de julio de 2010

Artesanias

Los efectos del turismo en la capital catalana
Impulso de la artesanía local ante los 'souvenirs'
La Generalitat abre el Gòtic una tienda de "recuerdos
autóctonos »

La premisa de partida es clara: mostrar al turista que
los sombreros mexicanos son precisamente eso, mexicanos, y que
Cataluña dispone de un amplísimo abanico de tradiciones que
se pueden ver plasmadas en el souvenir perfecto. No se
trata de desnaturalizar el souvenir, sino de adaptarlo
el lugar que pretende evocar. Así, los recuerdos pueden
seguir siendo desde el típico imán de nevera hasta el no
menos típico llavero, aunque con algo en común:
llevar implícito el que ha sido bautizado como la «huella
de Cataluña ». Así, con la intención de romper lo que
el consejero de Innovación, Universidades y Empresa, Josep
Huguet, define como «dinámica perversa» que impide que
turistas y artesanos se aprovechen unos del potencial de los
otros, la Generalitat abrió ayer en la calle Baños
Nuevos la tienda de recuerdos Huellas de Cataluña, donde se
comercializan 228 souvenirs «de calidad» made in
Cataluña, que simbolizan «la auténtica huella» de la
cultura y el paisaje catalanes, con un diseño cuidado y
elaborados por artesanos «del país».
Esta singular tienda de recuerdos se ha abierto el local
de Artesania Catalunya, madre de la iniciativa, donde hasta ahora
únicamente se exhibían los trabajos de artesanos locales, sin
opción a compra. La directora de la entidad, Gemma Amat,
explica que la idea de crear la marca registrada Huellas
de Cataluña surgió precisamente por el hecho de encontrarse en
se encuentran, en el corazón del Gótico. Los artesanos veían con
perplejidad como los turistas compraban souvenirs que no
representaban en absoluto ni Barcelona ni Cataluña, mientras
que sus productos tenían serias dificultades para
encontrar salida. De esta manera surgió la marca
registrada Huellas de Cataluña, que identifica y
distingue productos «artesanos del territorio, que
transmiten los valores del país a través de elementos
vinculados al arte, la cultura, la historia y la tradición »,
según explicó ayer el conseller Huguet en la
presentación de la tienda, que definió como «el barco
insignia del nuevo modelo del merchandising catalán.
EL CATÁLOGO / Desde una peonza-juguete de lo más
nuestra manera, económica y fácil de transportar-, hasta una
pastilla de jabón con la característica forma de las
baldosas del paseo de Gràcia o un pañuelo inspirado en
Miró, los 228 objetos que forman el catálogo-con precios
que van desde poco más de un euro hasta un poco más de
mil-, se han seleccionado a partir de concursos abiertos en
varias localidades con un jurado de expertos, del que ha
formado parte el FAD.
Amat insistió en decir durante la presentación que el
catálogo, elaborado con la participación de 60 talleres,
sigue abierto. Se continuarán convocando concursos, ya que
el objetivo de esta iniciativa es doble: por un lado
luchar contra los denigrados souvenirs basura, y por
el otro, dar salida al trabajo de los artesanos.
LA EXPANSIÓN / El conseller apuntó que la intención es
que la iniciativa «se extienda como una balsa de aceite», y también
llegue a hoteles y museos de toda Cataluña, donde se estudia
poder poner un pequeño stand con una representación de los
productos relacionados con el territorio en cuestión, además
más de hacerlo en los aeropuertos, idea en que se está
trabajando. Además, la reconversión de las pajarerías
de la Rambla, que tienen los días contados, también
se aprovechará para dar salida a estos productos.

jueves, 1 de julio de 2010

Artesanies

Els efectes del turisme a la capital catalana
Impuls de l'artesania local davant els 'souvenirs'
La Generalitat obre al Gòtic una botiga de «records autòctons»

La premissa de partida és clara: mostrar al turista que els barrets mexicans són precisament això, mexicans, i que Catalunya disposa d'un amplíssim ventall de tradicions que es poden veure plasmades en el souvenir perfecte. No es tracta de desnaturalitzar el souvenir, sinó d'adaptar-lo al lloc que pretén evocar. Així, els records poden continuar sent des del típic imant de nevera fins al no menys típic clauer, encara que amb alguna cosa en comú: portar implícit el que ha estat batejat com la «empremta de Catalunya». Així, amb la intenció de trencar el que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, defineix com «dinàmica perversa» que impedeix que turistes i artesans s'aprofitin els uns del potencial dels altres, la Generalitat va obrir ahir al carrer dels Banys Nous la botiga de records Empremtes de Catalunya, on es comercialitzen 228 souvenirs «de qualitat» made in Catalunya, que simbolitzen «l'autèntica empremta» de la cultura i el paisatge catalans, amb un disseny acurat i elaborats per artesans «del país».
Aquesta singular botiga de records s'ha obert al local d'Artesania Catalunya, mare de la iniciativa, on fins ara únicament s'exhibien els treballs d'artesans locals, sense opció a compra. La directora de l'entitat, Gemma Amat, explica que la idea de crear la marca registrada Empremtes de Catalunya va sorgir precisament pel fet de trobar-se on es troben, al cor del Gòtic. Els artesans veien amb perplexitat com els turistes compraven souvenirs que no representaven en absolut ni Barcelona ni Catalunya, mentre que els seus productes tenien serioses dificultats per trobar sortida. D'aquesta manera va sorgir la marca registrada Empremtes de Catalunya, que identifica i distingeix productes «artesans del territori, que transmeten els valors del país a través d'elements vinculats a l'art, la cultura, la història i la tradició», segons va explicar ahir el conseller Huguet en la presentació de la botiga, que va definir com «el vaixell insígnia del nou model del marxandatge català.
EL CATÀLEG / Des d'una baldufa –joguina d'allò més nostrada, econòmica i fàcil de transportar–, fins a una pastilla de sabó amb la característica forma de les rajoles del passeig de Gràcia o un mocador inspirat en Miró, els 228 objectes que formen el catàleg –amb preus que van des de poc més d'un euro fins a una mica més de mil–, s'han seleccionat a partir de concursos oberts en diverses localitats amb un jurat d'experts, del qual ha format part el FAD.
Amat va insistir a dir durant la presentació que el catàleg, elaborat amb la participació de 60 tallers, continua obert. Es continuaran convocant concursos, ja que l'objectiu d'aquesta iniciativa és doble: per un costat lluitar contra els denigrats souvenirs porqueria, i per l'altre, donar sortida a la feina dels artesans.
L'EXPANSIÓ / El conseller va apuntar que la intenció és que la iniciativa «s'escampi com una bassa d'oli», i també arribi a hotels i museus de tot Catalunya, on s'estudia poder posar un petit estand amb una representació dels productes relacionats amb el territori en qüestió, a més a més de fer-ho als aeroports, idea en què s'està treballant. A més a més, la reconversió de les ocelleries de la Rambla, que tenen els dies comptats, també s'aprofitarà per donar sortida a aquests productes.

miércoles, 23 de junio de 2010

Coca de Sant Joan.

Receta de la Coca de San Juan
La Coca de san Juan es una receta típica de Catalunya. Sin ella, la noche mágica no puede ser la misma-
Ingredientes para 6 personas:
• Mantequilla: 80 gramos
• Limón: 1 unidad
• Azúcar: 100 gramos
• Anís molido: 1 pellizco
• Azúcar glass: 30 gramos
• Leche: 70 cl
• Fruta confitada: 100 gramos
• Piñones: 50 gramos
• Huevos: 4 unidades
• Harina: 300 gramos
• Levadura en polvo: 20 gramos
• Canela en polvo: 1 pellizco
Preparación:
Tiempo estimado: 30 minutos
• Tamizar la harina y darle forma de volcán. En el centro del volcán se le agregan el azúcar, la leche, 3 huevos, el anís, un pellizco de canela y la corteza de l limón previamente rallado.
• Se espolvorea la mesa o el mármol de la cocina y se mezclan bien estos alimentos con las manos hasta obtener una pasta fina y uniforme
• Por otro lado, se derrite la mantequilla y se deja enfriar un poco para que no queme. Se añade la mantequilla a la pasta junto con la levadura y se mezcla de nuevo. Debe quedar una masa elástica y moldeable, si nos queda demasiado dura, le podemos añadir un poquito más de leche
• Una vez bien mezclada la masa se procura darle una forma ovalada y se pone una bandeja previamente untada con mantequilla y espolvoreada con harina. Se deja reposar la masa durante aproximadamente 15 minutos.
• Transcurrido este tiempo, se bate el huevo restante y se pinta la masa con este huevo. A continuación se reparten los trozos de fruta confitada y los piñones por encima y se espolvorea con el azúcar glass.
• Finalmente se pone en el horno previamente calentado a 180 grados y se deja cocer hasta que quede doradita.