Blanca d'Anjou-coneguda com la reina de la "santa pau" - va morir el 13 octubre 1310, als 27 anys, dos dies després del seu desè part.

INVESTIGACIÓ DELS SEPULCRES REIALS|

QUE DIFÍCIL ERA SER REINA

El cos de Blanca d’Anjou ha estat recompost a partir de les restes barrejades de la seva tomba saquejada

La petita Blanca va ser entregada als 12 anys al pitjor enemic del seu pare –bé, les dues famílies ja feia anys que estaven entaulant una guerra bruta, amb execucions i segrestos diversos de les criatures de l’enemic–,
inclosa com una clàusula més d’un tractat de pau. En el mateix lot, els dos clans es van repartir el control dels seus territoris a Nàpols, Sicília, Còrsega i Sardenya, tot i que van trencar el tracte i es van seguir apunyalant, però això és una altra història. Als 13 anys, Blanca va tenir el seu primer fill. Va seguir sense descans fins que, amb el novè, li va veure les orelles al llop i va fer testament. No va sobreviure al desè part i va morir als 27 anys. El seu marit, 16 anys més gran que ella, va mostrar «gran amargor» per la seva mort, tot i que al cap i a la fi, va escriure, va morir «com a catòlica que era».
Els forenses acaben de recuperar el seu cadàver esquarterat i llençat a un pou, descompost i picat pels corcs: el cos d’una noia d’1,47 centímetres, amb l’úter dilatat propi d’una embarassada de nou mesos. Han reconstruït les peces i tot confirma el relat.
La història no tracta d’una lluita ancestral entre mafiosos i camorristes explicada per Sciascia o Saviano, sinó del pols entre els monarques d’Aragó i la dinastia francesa dels Anjou. I el cos és gairebé amb tota seguretat el de Blanca d’Anjou (1283-1310), esposa del nét de Jaume I, el rei Jaume II, enterrada amb ell a Santes Creus. Les seves restes estaven barrejades amb els ossos de dos homes més (tot queda en família, probablement són del seu marit i del seu cunyat) des que les tombes van ser profanades el 1836. Ahir, un equip multidisciplinari d’experts del Museu d’Història de Catalunya (MHC), l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i la UAB va mostrar el resultat de la recomposició de les restes. L’estudi permetrà reconstruir la cara de la reina (¿s’assemblarà a l’estàtua jacent del sepulcre?), obtenir una altra mostra d’ADN per seguir identificant restes anònimes d’altres membres de la dinastia i conèixer pràctiques mèdiques a les quals se sotmetia una partera al segle XIV. A diferència de les veïnes restes del seu sogre, el rei Pere III d’Aragó (II de Barcelona), en aquest cas sí que ha aparegut una petita joia, un penjoll de corall ,un material que se solia utilitzar com a amulet protector de nens i embarassades. Sí que s’han trobat dos flocs de cabells, com a la tomba del rei Pere: podria ser un ritu funerari familiar.
El director de l’MHC, Agustí Alcoberro, va destacar ahir que l’estudi, a part del seu interès científic, permet recuperar una etapa que marca la «realitat històrica com a nació» de Catalunya. I també, podria haver afegit, il·lustra uns temps en què fins i tot les reines patien la condició de dona, convertides en màquines reproductores i peces de pactes guerrers, i la política feudal tenia més de sinistra guerra entre famílies que de causa nacional.