Cèl-lules regeneradores.

Investigadors de BCN troben les cèl·lules que regeneren el cor

1. • El teixit identificat al peix zebra és equiparable al dels cors humans
2. • El descobriment obre la via a la possible eliminació de les seqüeles d’un infart

Si el múscul miocardi d’una persona que ha patit un infart tingués la capacitat de regenerar les cèl·lules que la fallida cardíaca ha destruït, aquest individu evitaria les importants limitacions que patirà la resta de la seva vida per haver perdut una porció del cor. Aquest potencial autoregenerador és una facultat que posseeixen alguns animals, entre ells el peix zebra. Un equip de científics del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), que dirigeix Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha identificat quin teixit del peix zebra és el responsable d’aquesta recreació: es tracta dels cardiomiòcits, les cèl·lules musculars que fan possible que el cor es contregui per bategar.
Fins no fa gaire, aquests investigadors sospitaven que el que posa en marxa la recomposició del cor danyat d’un peix zebra són les seves cèl·lules mare, un teixit progenitor exclusiu d’aquest animal aquàtic, impossible d’imitar en els humans. La comprovació que es tracta dels cardiomiòcits reobre l’expectativa que la regeneració cardíaca humana és possible, ja que les persones disposem d’una família similar de cèl·lules musculars al cor. El seu mecanisme és comú i equivalent.
«Volíem veure què ens diferencia del peix zebra, què no podem fer nos-
altres i ell sí, i veure si la seva regeneració passa en cèl·lules equiparables a les nostres», va explicar l’investigador Ángel Raya, coautor de l’estudi, que ha dirigit Christian Jopling. La troballa, subscrita pel CMRB i l’Institut Salk d’Estudis Biològics de La Jolla (Califòrnia, EUA), la publica avui la revista científica Nature. «Ara ja sabem per on hem de buscar», va afegir Raya. «El missatge fonamental d’aquesta recerca és la constatació que la regeneració del cor del peix zebra no passa per les seves cèl·lules mare, sinó que s’activa gràcies als cardiomiòcits que van donar forma inicial al cor», va dir Izpisúa.

LES INCÒGNITES / Les incògnites són abundants. Suposen que el cor del peix zebra que ha patit una amputació atura la regeneració de la seva musculatura quan ha tornat a completar la seva forma, però no ho han pogut comprovar. I desconeixen el fonamental: per què aquest mecanisme no el conserven les persones. «Tenim un gen humà candidat al qual atribuïm aquest potencial
–va afirmar Raya–. Si confirmem el seu potencial per regenerar el múscul cardíac, el pas següent serà dissenyar fàrmacs que estimulin la seva funció al cor».
Actualment, quan una persona pateix una aturada cardíaca les cèl·lules del miocardi que durant uns minuts han deixat de rebre sang es moren i es tornen irrecuperables. La zona destruïda d’aquest cor es tancarà amb una cicatriu fibrosa que, a partir de llavors, dificultarà les seves contraccions, causarà fatiga i donarà lloc a una insuficiència cardíaca.
Els autors d’aquest estudi han observat que els canvis que pateix el cor del peix zebra en el seu procés de regeneració són similars als que experimentaria un múscul miocardi humà en hibernació. Aquesta similitud permet suposar que les cèl·lules cardíaques dels mamífers que passen temporades en hibernació potser estan intentant posar en marxa un mecanisme semblant al de la regeneració. En aquesta direcció és en la qual investigaran ara.