La Fundació Vicente Ferrer entra en la carrera pel Nobel des del primer dia

Una plataforma independent presenta la candidatura de l’entitat al comitè noruec

• L’entitat del cooperant guanya 6.000 socis des que es va morir
• Nens invidents i dones discapacitades tiren endavant estudiant i treballant

Ha arribat el moment que la revolució silenciosa impulsada per Vicente Ferrer a l’Índia ressoni amb més força que mai. Els més de dos milions i mig de persones de la regió d’Anantapur a qui el cooperant català va proporcionar un futur són la millor credencial perquè la seva fundació obtingui el premi Nobel de la pau del 2010. El suport de personalitats del món de la política, la cultura i l’empresa, igual que el dels milers de ciutadans corrents que han apadrinat un nen o han conegut la tasca ingent de l’entitat, és un altre dels puntals perquè la plataforma independent que anirà a Oslo a oficialitzar la candidatura de la fundació ho faci amb el suport més gran possible.
Les bases dels Nobel no permeten que el premi sigui entregat a una persona morta, però sí a les obres i iniciatives que aquesta hagi llegat a la humanitat. Vicente Ferrer es va morir el 19 de juny passat, però la fundació que porta el seu nom manté intacte el seu afany per «rescatar de l’oblit les comunitats més desafavorides i treure-les de la pobresa». El projecte batega amb més força que mai. Fins i tot al ciberespai, on a través de Facebook més de 62.500 internautes reclamen a l’acadèmia noruega que la Fundació Vicente Ferrer succeeixi el president dels Estats Units, Barack Obama, com a dipositària d’un dels premis més prestigiosos del món.

CLAMOR POPULAR / Aquest clamor popular, que es va avivar després del decés del filantrop català, «va ser una de les raons que van impulsar la creació d’un grup de suport perquè la seva fundació obtingui el Nobel de la pau», recorda Rafael Vilasanjuan, president d’aquesta plataforma. «Un altre motiu –afegeix l’exdirector general de Metges Sense
Fronteres– va ser la clara aposta que van fer per aquesta idea alguns dels principals mitjans de comunicació del país». EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, que anteriorment havia reconegut la feina de Vicente Ferrer amb el premi Català de l’Any 2008, va ser el primer mitjà que va recolzar la candidatura.
La premsa continua defensant el projecte a ultrança amb la publicació d’editorials que sol·liciten el reconeixement de Ferrer. Uns escrits que s’afegeixen a la carta que els directors d’El Periódico, El mundo.es, La Razón, La Vanguardia , Público, Abc i el director adjunt d’El País han enviat al comitè noruec del Nobel de la pau en què expressen el seu «suport unànime a la candidatura» per seguir impulsant el projecte amb la mateixa força que l’ha fet possible i difondre el model per adaptar-lo i replicar-lo més enllà de les seves fronteras actuals . Aquesta missiva va acompanyada d’una sèrie de documents en què s’expliquen la solidesa, els èxits i el futur del projecte, que compta amb el suport de nombroses personalitats i institucions. Entre elles, l’expresident del Govern espanyol Felipe González, l’expresident xilè Ricardo Lagos, els presidents d’11 comunitats autònomes, els plenaris de més de 70 municipis, els rectors d’algunes de les principals universitats del país, així com diversos instituts internacionals de la pau i figures de primer ordre del món empresarial i cultural . Però la plataforma que impulsa la candidatura no es conforma només amb això. El 10 de febrer presentarà una campanya per divulgar encara més «un model de cooperació que ha transformat la pobresa extrema en dignitat» i per demostrar als que no ho saben que «els fonaments per a la pau es posen treballant en l’enfortiment de la comunitat per poder evitar els conflictes», rgumenta Vilasanjuan. 200 CAUSES MÉS / El grup de suport que viatjarà a Oslo és conscient que l’empresa no és fàcil «perquè hi ha aproximadament 200 causes» que també optaran al Nobel de la pau 2010. Amb tot, els seus integrants estan il·lusionats i convençuts que la Fundació Vicente Ferrer té moltes opcions. Saben que el cooperant donava moltíssima més importància als seus «intocables» que a rebre qualsevol premi. Però també saben que el guardó ajudaria a complir un altre somni de Ferrer: aconseguir que el seu projecte arribés encara a més gent.