Muere Juan Antonio Samaranch, el barcelonés padre del olimpismo moderno.
De un extremo a otro del mapamundi han llegado al corazón de Barcelona cientos de coronas de condolencia. De lo más local, su comunidad de vecinos de la avenida Pau Casals de Barcelona, hasta el Comité Olímpico de Rusia y miembros de COI que han enviado su propia corona de flores a título individual. También, por supuesto, federaciones deportivas, clubes de fútbol y baloncesto de toda España.
En el exterior, por encima de las banderas tradicionales y de los himnos se elevó la bandera olímpica, presente en el balcón de la Generalitat y del Ayuntamiento en señal de homenaje al ex presidente del COI, el hombre que rescató al movimiento olímpico de la bancarrota y convirtió los Juegos en el mayor espectáculo del mundo.
Samaranch se va con 89 años en medio del reconocimiento unánime 1.• El hombre que llevó a los Juegos a Barcelona, vio por TV el partido Nadal-Verdasco antes de ingresar al hospital por su propio pie 2.• El expresidente del COI murió a las 13:10 horas después de estar inconsciente desde el domingo
La llama de Juan Antonio Samaranch se apagó definitivamente ayer a las 13.10 horas en el hospital Quirón de Barcelona.Una de las últimas cosas que el emblemático dirigente catalán hizo antes de perder la consciencia, el domingo por la tarde, fue presenciar por televisión la victoria de Rafael Nadal sobre Fernando Verdasco en el torneo de tenis de Montecarlo.Poco después de terminar el partido se sintió indispuesto y, acompaóñado por su segunda esposa, Luisa Sallent, y su hija, María Teresa Samaranch Salisachs ingresó
por su propio pie al centro hospitalario
Media hora después sufrió un choque.Ya no recuperó el conocimiento, y su cuadro de fallo multiorgánico e insuficiencia coronaria derivó en la pérdida ayer - por una parada cardiorrespiratoria, según el último parte médico-del dirigente que durante muchos años fue el más influyente del deporte mundial y el hombre que hizo posible que Barcelona organizara los Juegos de 1992 desde su cargo de presidente del Comité Olímpico Internacional (COI), que ostentó durante 21 años.
Sin sufrimiento / «Ha tenido una buena muerte.Se ha ido sin sufrir y sin hacer sufrir, con su estilo habitual », aseguraba ayer su hijo, Juan Antonio Samaranch Salisachs, que también tomó el relevo como miembro del organismo olímpico cuando el padre dejó la presidencia, el año 2001.Poco después de estas palabras y de conocerse la noticia de la muerte del padre de el olimpismo, los teletipos y los medios de comunicación se llenaron de reacciones llegadas desde todo el mundo, en un reflejo de la dimensión de la pérdida. Unas manifestaciones que posiblemente se repetirán hoy, en los actos previstos tanto en el Palau de la Generalitat, donde se instalará la capilla ardiente, como la Catedral, donde se oficiará el funeral a las seis de la tarde.Y es que Juan Antonio Samaranch Torelló, de 89 años (Barcelona, 17 de julio de 1920), ha sido uno de los personajes más transversales y omnipresentes de la vida pública catalana, española e internacional.Sus 60 años como dirigente, desde que en 1951 llevó a la selección española de hockey sobre patines al primer título mundial para el deporte español, han dado para mucho.Y los numerosos cargos ocupados durante la etapa más oscuramente franquista levantaron críticas que él siempre se esforzó en matizar.«Somos millones los que tuvimos un cargo en el franquismo.Es una cuestión de edad.Fue una época de España y todos hemos salido adelante.Los que tuvimos alguna responsabilidad nos dimos cuenta de que había llegado el momento de un cambio importante.Y, cuando se produjo, fue un ejemplo para todos », aseguró en una de sus memorias.
ESCALÓN POR ESCALÓN / Samaranch pasó por todos los escalones antes de asaltar la presidencia del COI.Con 34 años fue nombrado concejal de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona, con 46 fue designado Delegado Nacional de Educación Física y Deportes y con 47 pasó a presidir también el Comité Olímpico Español.En ese 1967 fue elegido procurador en las Cortes por el tercio familiar, en 1973 llegó a la presidencia de la Diputación de Barcelona y en 1977, en plena transición, fue el primer embajador de España URSS, la antesala en su ascensión a la presidencia del COI, precisamente en Moscú en 1980. Su carrera en el COI fue paralela a su paso por La Caixa, que presidió entre 1987 (tres años antes de fusionarse con Caja de Barcelona) y en 1999, cuando fue relevado por Josep Vilarasau.«La huella que ha dejado Samaranch en La Caixa está marcada por su admirable personalidad y sus inmejorables dotes para conseguir el consenso, siempre desde el respeto y la amabilidad, sin renunciar a sus principios », aseguraba ayer un comunicado de la entidad. En 1988 a Samaranch se le concedió el Premio Príncipe de Asturias, marqués desde el año 1991.
Samaranch se’n va amb 89 anys enmig del reconeixement unànime.
• L’home que va portar els Jocs va veure per TV el Nadal-Verdasco abans d’ingressar a l’hospital pel seu propi peu
• L’expresident del COI va morir a les 13.10 hores després d’estar inconscient des de diumenge
La flama de Juan Antonio Samaranch es va apagar definitivament ahir a les 13.10 hores a l’hospital Quirón de Barcelona. Una de les últimes coses que l’emblemàtic dirigent català va fer abans de perdre la consciència, diumenge a la tarda, va ser presenciar per televisió la victòria de Rafael Nadal sobre Fernando Verdasco en el torneig de tennis de Montecarlo. Poc després d’acabar el partit es va sentir indisposat i, acompanyat per la seva segona dona, Lluïsa Sallent, i la seva filla, María Teresa Samaranch Salisachs, va ingressar pel seu propi peu al centre hospitalari. Mitja hora després va patir un xoc. Ja no va recuperar el coneixement, i el seu quadro de fallida multiorgànica i insuficiència coronària va derivar en la pèrdua ahir –per una aturada cardiorespiratòria, segons l’últim comunicat mèdic– del dirigent que durant molts anys va ser el més influent de l’esport mundial i l’home que va fer possible que Barcelona organitzés els Jocs de 1992 des del seu càrrec de president del Comitè Olímpic Internacional (COI), que va ostentar durant 21 anys.
SENSE PATIMENT / «Ha tingut una bona mort. Se n’ha anat sense patir i sense fer patir, amb el seu estil habitual», assegurava ahir el seu fill, Juan Antonio Samaranch Salisachs, que també va agafar el relleu com a membre de l’organisme olímpic quan el pare va deixar la presidència, l’any 2001. Poc després d’aquestes paraules i de conèixer-se la notícia de la mort del pare de l’olimpisme, els teletips i els mitjans de comunicació es van omplir de reaccions arribades des de tot el món, en un reflex de la dimensió de la pèrdua. Unes manifestacions que possiblement es repetiran avui, en els actes previstos tant al Palau de la Generalitat, on s’instal·larà la capella ardent, com a la Catedral, on s’oficiarà el funeral a les sis de la tarda. I és que Juan Antonio Samaranch Torelló, de 89 anys (Barcelona, 17 de juliol de 1920), ha estat un dels personatges més transversals i omnipresents de la vida pública catalana, espanyola i internacional. Els seus 60 anys com a dirigent, des que el 1951 va portar la selecció espanyola d’hoquei sobre patins al primer títol mundial per a l’esport espanyol, han donat per a molt. I els nombrosos càrrecs ocupats durant l’etapa més foscament franquista van aixecar crítiques que ell sempre es va esforçar a matisar. «Som milions els que vam tenir un càrrec en el franquisme. És una qüestió d’edat. Va ser una època d’Espanya i tots hem tirat endavant. Els que vam tenir alguna responsabilitat ens vam adonar que havia arribat el moment d’un canvi important. I, quan es va produir, va ser un exemple per a tots», va assegurar en una de les seves memòries.
ESGLAÓ PER ESGLAÓ / Samaranch va passar per tots els esglaons abans d’assaltar la presidència del COI. Amb 34 anys va ser nomenat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; amb 46 va ser designat Delegat Nacional d’Educació Física i Esports i amb 47 va passar a presidir també el Comitè Olímpic Espanyol. En aquell 1967 va ser elegit procurador a les Corts pel terç familiar, el 1973 va arribar a la presidència de la Diputació de Barcelona i el 1977, en plena transició, va ser el primer ambaixador d’Espanya a l’URSS, l’antesala a la seva ascensió a la presidència del COI, precisament a Moscou el 1980. La seva carrera al COI va anar paral·lela al seu pas per La Caixa, que va presidir entre el 1987 (tres anys abans de fusionar-se amb Caixa de Barcelona) i el 1999, quan va ser rellevat per Josep Vilarasau. «L’empremta que ha deixat Samaranch a La Caixa està marcada per la seva admirable personalitat i els seus immillorables dots per aconseguir el consens, sempre des del respecte i l’amabilitat, sense renunciar als seus principis», assegurava ahir un comunicat de l’entitat. El 1988 a Samaranch se li va concedir el premi Príncep d’Astúries, marquès des de l’any 1991.
sábado, 10 de abril de 2010
Hallado un arsenal de bombas de la Guerra Civil en Campmany, Girona.
Trobat un arsenal de bombes de la Guerra Civíl a Campmany, Girona.
Desactivadas un millar de bombas de la guerra civil Técnicos especialistas en desactivación de artefactos explosivos de los Mossos d'Esquadra han localizado y desactivado durante el último mes 945 bombas de la guerra civil encontradas en un bosque de Capmany (Alt Empordà, Girona). La alerta a la policía la dio un vecino de la zona, que creía haber visto un proyectil de artillería. Las bombas estaban enterradas en la masía Can Salvi, situada en la zona conocida como Bosquerós de Capmany,
cerca de la carretera entre Darnius y Agullana.El propietario la había convertido en un polvorín durante la República y escondía los proyectiles en la bodega.Hacia el final de la guerra, los artificieros del ejército republicano explosionaron la masía para que nadie pudiera aprovechar el material que había almacenado. Un vecino de la zona, Ramón del Forn, aseguró ayer que después de la explosión «todo el material quedó esparcido por el campo: bombas, morteros ... ».Del Forn explicó que, más tarde, cuando se quiso restaurar la masía, un trabajador que se encargaba de reformarla encontró un artefacto y murió al intentar manipularlo. Los 945 proyectiles se localizaron en una extensión de 35 metros cuadrados a 1,60 de profundidad.Los Mossos han estado removiendo la zona con palas durante un mes para limpiarla. La mayoría de los artefactos explosivos eran antitanques de origen ruso, y cinco eran antiaéreos de factura estadounidense americana, según confirmó la oficina del portavoz los Mossos d'Esquadra en Girona.Los especialistas policiales transportaron el arsenal en cajas especialmente preparadas para trasladarlas a la base militar de Sant Climent Sescebes, donde fue destruido.
Desactivades un miler de bombes de la guerra civil
Tècnics especialistes en desactivació d’artefactes explosius dels Mossos d’Esquadra han localitzat i desactivat durant l’últim mes 945 bombes de la guerra civil trobades en un bosc de Capmany (Alt Empordà, Girona). L’alerta a la policia la va donar un veí de la zona, que creia haver vist un projectil d’artilleria. Les bombes estaven enterrades a la masia Can Salvi, situada a la zona coneguda com a Bosquerós de Capmany, a prop de la carretera entre Darnius i Agullana. El propietari l’havia convertit en un polvorí durant la República i amagava els projectils al celler. Cap al final de la guerra, els artificiers de l’exèrcit republicà van explosionar la masia perquè ningú pogués aprofitar el material que hi havia emmagatzemat. Un veí de la zona, Ramon del Forn, va assegurar ahir que després de l’explosió «tot el material va quedar escampat pel camp: bombes, morters…». Del Forn va explicar que, més tard, quan es va voler restaurar la masia, un treballador que s’encarregava de reformar-la va trobar un artefacte i va morir a l’intentar manipular-lo. Els 945 projectils es van localitzar en una extensió de 35 metres quadrats per 1,60 de profunditat. Els Mossos han estat removent la zona amb pales durant un mes per netejar-la. La majoria dels artefactes explosius eren antitancs d’origen rus, i cinc eren antiaeris de factura nord-americana, segons va confirmar l’oficina del portaveu dels Mossos d’Esquadra a Girona. Els especialistes policials van transportar l’arsenal en caixes especialment preparades per traslladar-les a la base militar de Sant Climent Sescebes, on va ser destruït.