Messi i l´Unicef.

Messi s’estrena com a imatge mundial de l’Unicef i demana «humilitat» al Barça per no riure’s de la desgràcia blanca

Ofeix tot el seu suport als nens desafavorits

«Tinc tres fills i et fan més cas a tu que no pas a mi». La frase, contundent i còmplice, de Philip O’Brien, director Global d’Aliances Corporatives de l’Unicef, va retronar ahir amb força a la sala París del Camp Nou. Al seu costat, el protagonista de la frase, somreia tímidament, Com sempre. Afalagat per tant d’elogi i «emocionat», com va confessar després, al ser nomenat ambaixador global de bona voluntat de l’organisme que tutela la infància al món.
Leo Messi estava visiblement emocionat –«és com recollir un trofeu»–, responsabilitzat i «compromès» amb el seu nou paper. El d’ambaixador mundial. «Sé que hi ha milions de nens que no estan bé, que tenen malalties i que no s’alimenten bé ni tenen educació», va dir l’estrella blaugrana, intimidat per l’aspecte que presentava la sala. A la dreta, tenia Joan Laporta, el president del club; a l’esquerra, a O’Brien, el representant de l’organisme, i al davant tenia la seva família, Pep Guardiola, el seu entrenador, Xavi, el seu company, que estava amagat a les últimes files, mentre tot de nens, amb la samarreta blava de l’Unicef, disfrutaven d’un matí insòlit. Eren al costat de Messi i poc després trepitjarien la gespa del Camp Nou amb el nen que es va fer estrella al Barcelona. El nen que encara habita en aquell cos de mag, capaç de viatjar a «Àfrica, a Haití o a on faci falta per ajudar els altres nens».
Sense Ibra ni Guardiola
Messi, que assumeix un càrrec que ostenten, entre d’altres, la reina Rània de Jordània, els actors Mia Farrow i Orlando Bloom, la cantant Shakira i el tennista suís Roger Federer, va rebre ahir una insígnia a la solapa de la seva jaqueta que simbolitza l’ajuda als nens desafavorits. I en el seu primer acte com a ambaixador global de l’Unicef, el davanter va apel·lar a la «humilitat» per no riure’s de la desgràcia blanca a Europa. «El que va passar és un avís per a nosaltres. A la Champions no hi ha favorits. S’ha de jugar cada partit com si fos una final. Hem de tenir els peus a terra».

Vinos catalanes en Chile.

El vino perdido los Torres

El seísmo ha afectado a la bodega de la familia catalana en
el valle del Curicó

Curicó

El sol del mediodía quema a 200 kilómetros al sur de
Santiago, donde Miguel Torres hace una pausa en su labor
de gerente y elabora paquetes que llegarán a las familias
de Curicó castigadas por la naturaleza. «Las estamos
ayudando con comida y casas prefabricadas. Hay 25
trabajadores de la bodega que se quedaron en la calle »,
explica.
Torres tiene 36 años y representa la cuarta generación de una
familia catalana que ha hecho del buen vino un blasón. Hace
apenas cuatro meses que se hizo cargo de la bodega chilena.
Hace una semana, Torres estaba en California vendiendo sus
productos. Entonces se enteró del terremoto.Su regreso fue toda una odisea.
«Ha sido terrible, pero al menos la gente está bien. La
construcción antisísmica resistió, la otra, que era
antigua, no ", dice, en pleno trajín. Trescientas barricas de
300 litros quedaron aplastadas por efecto del
terremoto. En uno de los lagares de acero inoxidable donde se
mantenían 100.000 litros de vino se abrió una grieta
por la que se filtró el contenido. Miles
de botellas se hicieron añicos y alguna maquinaria
quedar afectada.
Mientras espera que vuelva la luz eléctrica, las
instalaciones funcionan con un grupo electrógeno propio.
«Las viñas, por suerte no han quedado afectadas. En

un par de días comenzaremos la vendimia », señala.
Los valles de Colchagua y Curicó son puntos cardinales de
la ruta del vino chileno. La bodega Concha y Toro es la
productora más grande del país y quizás la más castigada.
La cámara empresarial estima que se perdieron 125
millones de litros y unas 14 millones de cajas de un valor
de 220 millones de euros, el 12% del total de la cosecha
de 2009.
«En nuestro caso teníamos un excedente que nos permitirá
afrontar los compromisos », comenta Torres. Su padre
fue, de hecho, el fundador del moderno vino chileno.
Llegó en la década de los ochenta, cuando el recuerdo de
la destrucción de la bodega en Cataluña, como consecuencia
de la guerra civil, todavía estaba presente en la familia.
Ahora es el hijo quien se enfrenta con un desafío
imprevisto. «Sí, pero lo que pasó en España fue peor.

Aquí estamos a largo plazo. Un terremoto no nos

detiene.

nos detiene ».

Vins catalans a Xile.

El vi perdut dels Torres

El sisme ha afectat el celler de la família catalana a la vall del Curicó

CURICÓ

El sol del migdia crema a 200 quilòmetres al sud de Santiago, on Miguel Torres fa una pausa en la seva tasca de gerent i elabora paquets que arribaran a les famílies de Curicó castigades per la naturalesa. «Les estem ajudant amb menjar i cases prefabricades. Hi ha 25 treballadors del celler que es van quedar al carrer», explica.
Torres té 36 anys i representa la quarta generació d’una família catalana que ha fet del bon vi un blasó. Fa tot just quatre mesos que es va fer càrrec del celler xilè. Fa una setmana, Torres era a Califòrnia venent els seus productes. Llavors es va assabentar del terratrèmol. El seu retorn va ser tota una odissea.
«Ha sigut terrible, però almenys la gent està bé. La construcció antisísmica va resistir, l’altra, que era antiga, no», diu, en ple tràfec. Tres-centes bótes de 300 litres van quedar aixafades per efecte del terratrèmol. En un dels cups d’acer inoxidable on es mantenien 100.000 litres de vi es va obrir una esquerda per la qual es va filtrar el contingut. Milers d’ampolles es van fer miques i alguna maquinària va quedar afectada.
Mentre espera que torni la llum elèctrica, les instal·lacions funcionen amb un grup electrogen propi. «Les vinyes, per sort no n’han quedat afectades. D’aquí un parell de dies començarem la verema», assenyala.
Les valls de Colchagua i Curicó són punts cardinals de la ruta del vi xilè. El celler Concha i Toro és la productora més gran del país i potser la més castigada. La cambra empresarial estima que es van perdre 125 milions de litres i unes 14 milions de caixes d’un valor de 220 milions d’euros, el 12% del total de la collita del 2009.
«En el nostre cas teníem un excedent que ens permetrà afrontar els compromisos», comenta Torres. El seu pare va ser, de fet, el fundador del modern vi xilè.
Va arribar a la dècada dels vuitanta, quan el record de la destrucció del celler a Catalunya, com a conseqüència de la guerra civil, encara estava present a la família. Ara és el fill qui s’enfronta amb un desafiament imprevist. «Sí, però el que va passar a Espanya va ser pitjor. Aquí estem a llarg termini. Un terratrèmol no ens atura».

Fósiles en Barcelona.

Calles y fachadas de Barcelona atesoran un 'zoo' prehistórico.

Una guía recoge los fósiles más bonitos incrustados al mobiliario urbano.

La paleontóloga Ana Cornella elaboró el inventario después de hacer 800 kilómetros

Los animales que nadaban por Barcelona hace 50 millones
de años, cuando la península Ibérica estaba sumergida
bajo el mar, aún habitan en la ciudad. Para
encontrarlos sólo hay que dar un paseo por
metro, sentarse en un banco o acercarse a una
pared. Muchas de las piedras que revisten los
edificios y las calles de la ciudad son cofres que
esconden un tesoro de vetustas criaturas.
En 1998, la paleontóloga Ana Cornella se quedó
sorpresa ante una forma curiosa en la fachada
de un edificio en el barrio de Horta, donde vivía. Después
de un poco de reflexión, se dio cuenta que la imagen
era una sección perfecta de un rudistes, un mol • Luscino
que abundaba en los mares del Cretácico inferior, hace
entre 150 y 100 millones de años. Tras su
muerte, el cuerpo del animalito se quedó atrapado en
los sedimentos marinos. Esta fue su tumba
durante millones de años, tiempo durante el cual las
sus restos y los sedimentos se convirtieron en
piedra caliza. Hasta que algún humano, al descubrir
el bloque de mineral, decidió cortarlo en placas
y convertirlo en decoración para la entrada de un
banco.

VIAJE EN EL TIEMPO / Muchos otros descubrimientos
seguir el primero. «Me gusta moverme a pie por la
ciudad-explica Anna Cornella-y empecé a
fijarme en los suelos y las paredes en busca
otros fósiles ». Bajar por el paseo de Gràcia se
convirtió en un viaje en el tiempo, recuerda la
paleontóloga. Después de enseñar durante varios
años en la Facultad de Geología de la Universidad
Autónoma de Barcelona (UAB), Anna dejó la
carrera académica a principios de los años 80. Pero no
perdió su pasión por los fósiles. «Son
objetos que hablan: por ejemplo, explican como era
el clima hace millones de años o sugieren que se puede
encontrar petróleo », explica Cornella.
Tras los primeros descubrimientos en las paredes de
la ciudad, Bernardo Sanz, el marido de Anna,
apasionado de la naturaleza y la fotografía, se
apuntarse a la aventura. Entre el 2000 y el 2002, todos
dos formaron un equipo que recorrió a pie y en
moto 800 kilómetros por Barcelona buscando y
fotografiando ejemplares prehistóricos a todos los
barrios.
«Antes de que se hicieran tantas obras, las paredes del
metro solían ser las que más fósiles tenían »,
recuerda Anna. «Pero también hay muchos a los bancos
de la avenida de la Catedral y en toda la
pavimentación de la avenida de Icaria ». El Eixample y
el Casco Antiguo son los barrios más pródigos en
descubrimientos, debido a la abundancia de piedras
calizas y calcarenitas, muy comunes en las
edificaciones más antiguas.
Las formas más comunes en Barcelona son conchas,
tornillos, nummulites-fósiles en forma de moneda-y
rudistes-de un mol • Luscino en forma de cilindro con
una tapa-. Sin embargo, con algo de fortuna se
pueden encontrar incluso púas de erizo de mar. «Se
trata sobre todo de ejemplares de la Era Secundaria, de
hace 200 millones de años en adelante », explica
Cornella.
Una vez detectado el ejemplar, Ana limpiaba la
superficie y hacía mediciones, y Bernat
realizaba una foto. «La gente nos miraba sorprendida»,
explica la paleontóloga. «Tras los atentados
el 11-S, un vigilante llegó a hacernos fuera del
patio de un edificio ». Sin embargo, no faltaron
muestras de apoyo, como los muchos comerciantes que
dejaron montar una especie de plató para captar
la mejor imagen de un fósil incrustado en el rellano de
su tienda.
«Creemos que la guía puede ser una herramienta didáctica
valiosa y estimulante para las escuelas »,« todo
esperamos que la gente mire la ciudad desde otro
punto de vista: cuando nos desplazamos, estamos
rodeados por un tesoro ».

Fòssils a Barcelona.

Carrers i façanes de Barcelona atresoren un ‘zoo’ prehistòric

Una guia recull els fòssils més bonics incrustats al mobiliari urbà

La paleontòloga Anna Cornella va elaborar l’inventari després de fer 800 quilòmetres

Els animals que nedaven per Barcelona fa 50 milions d’anys, quan la península Ibèrica estava submergida sota el mar, encara habiten a la ciutat. Per trobar-los només s’ha de fer una passejada pel metro, asseure’s en un banc o acostar-se a una paret. Moltes de les pedres que revesteixen els edificis i els carrers de la ciutat són cofres que amaguen un tresor de vetustes criatures.
El 1998, la paleontòloga Anna Cornella es va quedar sorpresa davant d’una forma curiosa a la façana d’un edifici al barri d’Horta, on vivia. Després d’una mica de reflexió, es va adonar que la imatge era una secció perfecta d’un rudistes, un mol·lusc que abundava als mars del Cretàcic inferior, fa entre 150 i 100 milions d’anys. Després de la seva mort, el cos de l’animalet es va quedar atrapat en els sediments marins. Aquesta va ser la seva tomba durant milions d’anys, temps durant el qual les seves restes i els sediments es van convertir en pedra calcària. Fins que algun humà, al descobrir el bloc de mineral, va decidir tallar-lo en plaques i convertir-lo en decoració per a l’entrada d’un banc.

VIATGE EN EL TEMPS / Molts altres descobriments van seguir el primer. «M’agrada moure’m a peu per la ciutat –explica Anna Cornella– i vaig començar a fixar-me en els sòls i les parets a la recerca d’altres fòssils». Baixar pel passeig de Gràcia es va convertir en un viatge en el temps, recorda la paleontòloga. Després d’ensenyar durant uns quants anys a la Facultat de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Anna va deixar la carrera acadèmica a principis dels anys 80. Però no va perdre la seva passió pels fòssils. «Són objectes que parlen: per exemple, expliquen com era el clima fa milions d’anys o suggereixen on es pot trobar petroli», explica Cornella.
Després dels primers descobriments a les parets de la ciutat, Bernat Sanz, el marit de l’Anna, apassionat de la naturalesa i la fotografia, es va apuntar a l’aventura. Entre el 2000 i el 2002, tots dos van formar un equip que va recórrer a peu i en moto 800 quilòmetres per Barcelona buscant i fotografiant exemplars prehistòrics a tots els barris.
«Abans que es fessin tantes obres, les parets del metro solien ser les que més fòssils tenien», recorda l’Anna. «Però també n’hi ha molts als bancs de l’avinguda de la Catedral i en tota la pavimentació de l’avinguda d’Icària». L’Eixample i el Casc Antic són els barris més pròdigs en descobriments, a causa de l’abundància de pedres calcàries i calcarenites, molt comunes en les edificacions més antigues.
Les formes més comunes a Barcelona són petxines, cargols, nummulits –fòssils en forma de moneda– i rudistes –d’un mol·lusc en forma de cilindre amb una tapa–. No obstant, amb una mica de fortuna es poden trobar fins i tot pues d’eriçó de mar. «Es tracta sobretot d’exemplars de l’Era Secundària, de fa 200 milions d’anys en endavant», explica Cornella.
Una vegada detectat l’exemplar, l’Anna netejava la superfície i feia mesuraments, i en Bernat realitzava una foto. «La gent ens mirava sorpresa», explica la paleontòloga. «Després dels atemptats de l’11-S, un vigilant va arribar a fer-nos fora del pati d’un edifici». No obstant, no van faltar mostres de suport, com els molts comerciants que van deixar muntar una espècie de plató per captar la millor imatge d’un fòssil incrustat al replà de la seva botiga.

«Creiem que la guia pot ser una eina didàctica valuosa i estimulant per a les escoles», «Sobretot esperem que la gent miri la ciutat des d’un altre punt de vista: quan ens hi desplacem, estem envoltats per un tresor».

La Generalitat amplia el seu portal d'internet per fer més de 1.000 tràmits

La pàgina agilitza els tràmits per crear empreses i realitzar gestions administratives

Un programa per a l'iPhone permet localitzar més de 15.000 equipaments públics

La Generalitat ha renovat el seu portal de tràmits amb nous serveis que permeten fer més de 1.000 tràmits administratius, dels quals el 20% es poden executar totalment des d'internet, a més de localitzar equipaments públics. L'Administració catalana també ha llançat una aplicació per a l'iPhone que permet trobar equipaments i serveis a partir de la posició de l'usuari.

L'oficina virtual de tràmits, que s'estrenarà oficialment dilluns que ve, està accessible a http://gencat.cat/ovt, i recull tota la informació de consultes, beques, ajudes, subvencions, permisos o baixes, així com les gestions relacionades amb la vida civil i administrativa.

La pàgina està estructurada a partir de dos grans apartats: ciutadans i empreses, però compta amb un buscador que permet fer preguntes i que el sistema informàtic ofereixi alternatives.

Trámites por internet, más fáciles.

La Generalitat amplía su portal de internet para hacer más de 1.000 trámites

La página agiliza los trámites para crear
empresas y realizar gestiones administrativas

Un programa para el iPhone permite localizar
más de 15.000 equipamientos públicos

La Generalitat ha renovado su portal de trámites con
nuevos servicios que permiten hacer más de 1.000 trámites
administrativos, de los cuales el 20% se pueden ejecutar
totalmente desde internet, además de localizar
equipamientos públicos. La Administración catalana también ha
lanzado una aplicación para el iPhone que permite encontrar
equipamientos y servicios a partir de la posición de
del usuario.

La oficina virtual de trámites, que se estrenará
oficialmente el próximo lunes, está accesible a
http://gencat.cat/ovt, y recoge toda la información de
consultas, becas, ayudas, subvenciones, permisos o
bajas, así como las gestiones relacionadas con la vida
civil y administrativa.

La página está estructurada a partir de dos grandes
apartados: ciudadanos y empresas, pero cuenta con un
buscador que permite hacer preguntas y que el sistema
informático ofrezca alternativas.